miércoles, 12 de junio de 2013

1.PRESENTACIÓ I OBJECTIUS

Presentació:

Aquest treball ha estat realitzat per l'Andrea Sánchez i la Maria Pons, alumnes de 4t d'ESO del INS Vilatzara.
Hem escollit el Daltonisme com a tema del Projecte de Recerca (P.R), que és una preparació pel Treball de Recerca (T.R), que es fa a Segon de Batxillerat. 


Objectiu:


El nostre objectiu és millorar el dia a dia de la gent amb daltonisme. Posar en comú tots els desavantatges que es trobin i mirar de començar a millorar-los a Vilassar de Mar .

martes, 11 de junio de 2013

2.INTRODUCCIÓ

Els colors:

- Primari: És un color que no es pot crear barrejant altres colors de la mateixa gamma en un cert espai.

- Secundaris: Quan es barregen dos colors primaris es produeix el que es coneix com color secundari.

-Terciari: S’aconsegueix barrejant un color primari i un secundari.


Com percebem els colors?

Les cèl·lules sensorials de la retina que reaccionen en resposta a la llum són de dos tipus: cons i bastons. Els bastons s’activen a la foscor i només permeten distingir el negre, el blanc i alguns tons grisos. Ens permet percebre el contrast. Els cons, en canvi, funcionen de dia i en ambients il·luminats i fan possible la visió dels colors. Existeixen tres tipus de cons; un especialment sensible a la llum vermella, un altre a la llum verda i el tercer a la blava. Tant els cons com els bastons es connecten amb els centres cerebrals de la visió per mitjà del nervi òptic.


La combinació d’aquests tres colors bàsics, verd, vermell  i blau permet diferenciar nombrosos tons. L’ull humà pot percebre al voltant de 8 000 colors i matisos amb un determinat nivell d’iluminació. 


Que és el daltonisme?

La paraula daltonisme prové del físic y matemàtic John Dalton que patia aquest trastorn. El daltonisme es un defecte genètic que ocasiona dificultat per distingir els colors. és un tipus de discromatòpsia (disfunció visual consistent en alteració en la percepció del color: una ceguetat parcial per als colors) congènita que es caracteritza per la incapacitat de percebre un o dos colors, habitualment el vermell i el verd. 
En la vida diària, suposa un problema per als afectat en hàbits tant diversos com: valorar l’estat de frescor de determinats aliments, identificar codis de colors de plànols, escollir determinades professions per als que es precís superar un reconeixement mèdic que implica identificar correctament els colors, com per exemple, militar de carrera, pilot, capità de marina mercant, policia, etc.)

·                     Acromàtic: El daltonisme acromàtic és aquell en el que l’individu no té cap dels tres tipus de cons o aquest no funcionen bé, és a dir, que només veurien en blanc i negre
·                     Monocromàtic: Es presenta quan únicament existeix un dels tres pigments dels cons i la visió de la llum i del color queda reduïda a una dimensió, per tant, només veuen en dues dimensions.
·                     Dicromàtic: El dicromatisme és un defecte moderadament greu en el qual pateix una disfunció un dels tres mecanismes bàsics del color. És hereditari i pot ser de tres tipus diferents:  Protanòpsia: És quan no hi ha els fotoreceptors ratinaries del vermell.  Deuteranopia: la ceguera del color verd. Tritanòpsia: és quan no hi ha els fotoreceptors del color Blau.


·                     Tricromàtic anòmal: L’afectat posseeix els tres tipus de cons, però amb defectes funcionals, pel que confon un color amb l’altre. És el grup més abundant i comú de daltónics.


Com arribem a tenir daltonisme?

El defecte genètic és hereditari i es transmet generalment per un al·lel recessiu lligat al cromosoma X. Si un home hereta un cromosoma X amb aquesta deficiència serà daltònic. En canvi en el cas de les dones, que posseeixen dos cromosomes X, només seran daltòniques si els seus dos cromosomes X tenen la deficiència. Per això el daltonisme afecta aproximadament al 1.5% dels homes i només al 0,5% de les dones.





3.COM DETECTEM EL DALTONISME?

El daltonisme es pot detectar a partir d’uns tests específics del daltonisme, com per exemple amb cartes de Ishihara.

La prova consisteix en una sèrie de cartes de colors, anomenades Cartes d'Ishihara, cadascuna de les quals conté cercles de punts de colors i mides aleatòries. En el patró de punts es forma un nombre visible per a aquells amb visió normal i invisible o difícil de veure per aquells amb un defecte de visió. La prova completa consta de 38 discos, però l'existència d'una deficiència sol ser clara després d'unes quantes cartes.



Test daltonisme a l'inversa:

Buscant fotografies de les cartes de Ishihara varem trobar unes imatges en les quals un daltònic podia veure una imatge o forma, però una persona no afectada seria incapaç o li resultaria bastant complicat veure el contingut.



4.ENQUESTES

Varem fer unes enquestes als alumnes del INS Vilatzara, per veure quants alumnes eren daltónics o tenien dificultats a l'hora de diferenciar certs colors. Per realitzar aquestes enquestes varem passar per una classe de cada curs i els hi posarem quatre imatges en les quals apareixen les cartes de ishihara i algunes variants semblants.

Després de fer els tests varem transformar les respostes en gràfics circulars:










5.ENTREVISTES

Entrevista a: Guillem Castells

Els nens amb aquest problema ho solen compensar sense adonar-se'n. Per exemple, encara que no distingeixin la diferència entre certs colors, potser percebin diferències de contrast i de brillantor i relacionin aquestes variacions amb els noms dels colors. També és possible que aprenguin a identificar els objectes per la seva forma i textura, i no pel color. La veritat és que molts hem passat la infància sense ser conscients de la nostra incapacitat.
Una professora va arribar a castigar un petit de cinc anys per pintar un dibuix amb núvols de color rosa, persones verds i arbres amb fulles marrons. A un nen amb aquesta deficiència, aquests colors poden semblar perfectament normals.
Per conduir no em representa cap problema. El vermell ho veig perfectament, el groc també. El de baix, depèn del acrílic acolorit que li hagin col·locat o la brutícia que tingui, a vegades el veig celeste o gris...
els daltónics desenvolupen una agudesa especial per notar contrastos, el que els permet adonar-se perfectament quan està encesa o apagada la llum del mateix.
No me’n adono quan les persones es posen vermells o han pres molt el sol. En els temes de cuina la cosa es complica: Em resulta complicat notar bé la diferència entre un tomàquet madur d'un mig verd. Em costa saber quan la carn està ben cuita...
A vegades al comprar-me roba, necessito ajuda per saber de quin color és la peça i com combina amb altres coses. De totes maneres, ho he solucionat utilitzant roba de colors majorment neutres.





Entrevista a: Núria Arasa, mare de la Jana

Primer clarificar-vos que la Jana no és daltònica. Ella té una malformació congènita. Aquesta malformació es diu coloboma i ho té a tots dos ulls. En l'esquerra està en una zona on no afecta la visió i en el dret arriba a afectar al nervi òptic i per tant no té visió en aquest ull. Com  a resultat de tot això, la Jana té visió monocular i això fa que hi vegi en dues dimensions.

1. Dificultats al carrer:
Controlar i calcular els desnivells que hi ha en el camí, per exemple les voreres, al creuar al carrer, les entrades dels parcs, les escales de diferents nivells,...

2. Dificultats a l'escola:
La mida de la cadira dificultava el seu angle de visió. Actualment està solvatant ja que li van fer una adaptació a la cadira.  En els espais nous té dificultats fins que controla les distàncies, per tant va tenir dificultats al inici del curs. Això augmenta en els espais oberts i si a sobre hi ha nens corrent encara pitjor, ja que li costa molt controlar la proximitat de la gent i les distàncies, com ja us he dit abans.

3. Dificultats amb els altres nens:
Controlar el moviment dels altres li és molt complicat, així com controlar el seu propi cos en relació al espai. És nena hipersensible en tota la resta de sentits, sobretot es nota molt amb l'oïda. Tot això provoca dificultats a l'hora de relacionar-se amb els altres. El fet d'haver-se d'esforçar moltíssim i estar des del minut zero de la seva vida en mig d'un estres constant ha fet que la Jana tingui un retràs evolutiu generalitzat que també afecta a la parla.

4. Solucions:
Potser caldria estar més pendent de no haver-hi forats a les voreres.  Els desnivells haurien d'estar senyalitzats amb un canvi de color, per exemple amb una ratlla d'un color diferent. Posar baranes a les escales, tot i que en la majoria ja n'hi ha, l'alçada és per a persones adultes i caldria que n'hi haguessin d’una mida més baixa. En els parcs evitar els desnivells i als sorrals tapar els forats. Entenem que tot això és complicat d'assimilar a nivell de municipi i per la discapacitat de la Jana, amb el temps anirà millorant quan a la motricitat.




Cadira adaptada per la Jana, així pot veure millor el que hi ha sobre la taula.




La Jana disposa d’una professora particular.












 









 

 

 

 

 


 

6.PROBLEMES I SOLUCIONS

A partir d’internet:

Presentem els problemes més comuns del dia a dia d'un daltònic i algunes de les possibles solucions:


CAS 1

Logo de “google” tal com ho veuria un daltònic, més groguenc del que és habitual.


La forma més comuna d'aquesta malaltia, consisteix a percebre com gris de diferent intensitat els colors vermell, verd i groc. No obstant això, en alguns casos, els daltónics poden veure més matisos del color violeta que les persones de visió normal. També hi ha casos en què la incidència de la llum pot fer que variï el color que veu el daltònic.

Alguns consells:

·                     El contrast és el més important per a un daltònic. Cal diferenciar en tot el possible el primer pla i colors de fons. Per assegurar una millor lectura al teu lloc, la millor opció és utilitzar lletres negres amb fons blanc. Utilitza fons blaus o verds disminueix i degrada la capacitat de lectura. Si és possible no facis servir el color vermell de fons, ja que disminueix la capacitat de lectura sense importar el color de les lletres. L'ús de blaus lleugers i grisos clars, augmenta l'estrès òptic de molts daltónics.  Contrast Analyser és una formidable eina, que comprova si el contrast dels nostres llocs s'ajusta a les pautes d'accessibilitat. A més incorpora una funcionalitat per simular les condicions visuals del daltonisme.    
                    



Exemple de Daniel Fluck

• Contrast de color vermell fosc a negre: Si rebo un correu electrònic amb les paraules ressaltades en vermell, no puc veure-les.
• Contrast de verd bulli a taronja: no puc detectar una taronja que caigui per terra del meu jardí.
• Contrast de verd fulla a vermell: per a mi no hi ha ni flors ni pomes vermelles en els arbres.
• Contrast de verd clar a groc: no puc veure si és un plàtan madur o no.
• Contrast de violeta a blau fosc: mai sabré quina és la diferència.
• Contracti de cian a gris: tots els tons de blau-verd són incolors per a mi.
• Contracti de verd a marró o vermell: Si us plau, no em parlis d'animals vermells al bosc. "


CAS 2

Compte amb els enllaços:
Els vincles no han de dependre exclusivament d'un color, o almenys que aquest no sigui ni vermell ni verd. És recomanable marcar els enllaços d'alguna forma, com per exemple amb subratllat, cursiva, negreta ...

El problema dels formularis:
En un formulari se solen incloure elements gràfics que li indiquen a l'usuari si algun camp està incomplet i que cal omplir-lo. El mecanisme més utilitzat és afegir un text d'avís amb lletres vermelles per indicar quins camps és obligatori omplir. Recorda que a un daltònic li pot resultar gairebé impossible distingir una lletra vermella d'una negra, per tant no van a tenir forma de saber quines camps són obligatoris.
Una bona solució seria incloure alguna forma d'identificació, o un simple asterisc al costat del camp que és obligatori emplenar
Daniel Fluck creà We are Colour-blind, és una pàgina escrita per Daniel Fluck, que s'ha convertit en la referència que fa al daltonisme en disseny web es refereix. En aquesta pàgina, ens podem trobar amb uns quants exemples, on podem aprendre com interacciona 1 daltònic davant certs dissenys. A més ens proposa solucions per evitar aquestes dificultats.  Presenta diferents casos i possibles solucions.

Els gràfics de línies estadístiques:
 El problema sorgeix quan no hi ha un mètode clar de relacionar dues o més colors de les línies, amb els seus valors corresponents i els noms de categoria en la llegenda. Això confon els daltónics, el que a vegades fa impossible la utilització de la taula.

Solució 1: Incorporació d'una llegenda al gràfic. En col·locar les llegendes de la taula al costat de les línies corresponents, els         daltónics tenen una millor connexió visual entre la taula i les dades. El daltònic ara pot comptar amb alguna cosa més que un color per entendre-ho millor.

Solució 2: Ús de diferents formes i icones. Mitjançant la inserció de formes o icones en els traçats de les línies, el daltònic millorarà la seva experiència. Aquesta solució no funciona per a totes les estadístiques, ja que algunes no utilitzen línies.

Icones d'estatus:
Les icones d'estatus tenen una àmplia varietat d'usos, en general se solen utilitzar per comunicar l'estat d'alguna cosa en un lloc web.

Problemes

• El problema sorgeix quan el color s'utilitza per comunicar l'estat de les icones. El Pitch Dark del Firefox, és una eina ideal per a usuaris daltónics, però tot i així, la majoria de les icones contenen vermell i verd, el que, en ulls daltónics, els fa gairebé invisibles.

• Els Icones aïllats, sense altres propers per la seva comparació, no semblen tenir un color clar. Una icona verda pot semblar de color vermell o taronja a una persona daltònica.

• Els Icones amb molt poca diferència en la forma també són confusos. Un daltònic hauria de mirar de prop per detectar la diferència en la forma

Solució 1: Utilitza icones que descriguin l'acció o l'estat. Això pot ajudar els daltónics a comprendre les icones, sense haver de confiar només en el color.



Solució 2: Utilitza llegendes. A vegades no és possible descriure una acció o estat amb un simple icona. Potser l'espai disponible sigui limitat o l'acció és massa complexa per descriure-la. Si la forma de les icones no es pot explicar fàcilment, una bona solució pot ser posar una llegenda costat de la icona.

Solució 3: Utilitza colors fàcils de distingir. L'ús de colors molt clars i amb bon contrast ajuda a què es comprenguin molt millor per persones amb daltonisme. Per sobre de tot, cal tractar d'evitar contrastos inadequats.


Eines!

Colorblind Web Page Filter que ens ofereix la possibilitat de navegar per Internet a través dels ulls d'un daltònic, permetent reproduir els colors de les diferents web tal com els veuria qualsevol persona amb daltonisme.


7.CONCLUSIONS

Aquest projecte ens ha fet aprendre un munt de coses i també ens ha donat un cop d'atenció ja que el daltonisme, algú que no es veu a simple vista en una persona, porta temps a la seva vida i tot i que són coses senzilles les que podríem fer per millorar-los el dia a dia, no s'ha fet quasi res.
A mesura que avancen els anys hi ha més innovació, les pàgines web podrien adoptar el model de Fluck, són cinc minuts més dels que hauríem trigat en fer la pàgina així que perquè no passar una mica més de temps i fixar-se en aquest detall, facilitant la propera lectura de tothom.
També ens ha ajudat a l'hora de crear exposicions o dossiers. Ara sabem que hi ha certs colors que confonen, que per tu queden bonics o fins i tot ben contrastats però per a un daltònic no. El treball pot ser bo, però si no té una bona qualitat d'imatge i es no veu clarament, la gent no hi posarà tant d'interès.
Una de les coses que més ens han sobtat ha estat que hi ha un munt de tipus de daltonisme, pensàvem que podrien haver-hi dos o tres, però tants no! I cadascú més estrany que l'altre. El que més ens va impactar va ser el tipus monocromàtic. Veure en 2D sembla quasi impossible però realment una petita part dels daltónics es troben en aquesta situació. Llavors ja no parlem d'un cas excepcional sinó d'uns quants. Així que per què no començar a adaptar algunes coses del nostre entorn?
El daltonisme no era el nostre tema principal, varem arribar a ell a partir d'un estudi que preteníem fer sobre la historia dels colors. Però buscant i buscant varem arribar al daltonisme. Una paraula que havíem sentit més d'un cop però de la que teníem una vaga idea i no érem molt conscients.

Gràcies a aquest projecte ara ens donem comte de que el daltonisme sempre ha estat al nostre voltant i havent recollit suficient informació, creiem que expandint el treball i fent-lo arribar lo més lluny possible conscienciarem a més d'un i potser haurem fet un pas cap al principi d'adaptació del daltonisme.


-Andrea Sánchez i Maria Pons-