5.ENTREVISTES

Entrevista a: Guillem Castells

Els nens amb aquest problema ho solen compensar sense adonar-se'n. Per exemple, encara que no distingeixin la diferència entre certs colors, potser percebin diferències de contrast i de brillantor i relacionin aquestes variacions amb els noms dels colors. També és possible que aprenguin a identificar els objectes per la seva forma i textura, i no pel color. La veritat és que molts hem passat la infància sense ser conscients de la nostra incapacitat.
Una professora va arribar a castigar un petit de cinc anys per pintar un dibuix amb núvols de color rosa, persones verds i arbres amb fulles marrons. A un nen amb aquesta deficiència, aquests colors poden semblar perfectament normals.

Per conduir no em representa cap problema. El vermell ho veig perfectament, el groc també. El de baix, depèn del acrílic acolorit que li hagin col·locat o la brutícia que tingui, a vegades el veig celeste o gris...
els daltónics desenvolupen una agudesa especial per notar contrastos, el que els permet adonar-se perfectament quan està encesa o apagada la llum del mateix.

No me’n adono quan les persones es posen vermells o han pres molt el sol. En els temes de cuina la cosa es complica: Em resulta complicat notar bé la diferència entre un tomàquet madur d'un mig verd. Em costa saber quan la carn està ben cuita...

A vegades al comprar-me roba, necessito ajuda per saber de quin color és la peça i com combina amb altres coses. De totes maneres, ho he solucionat utilitzant roba de colors majorment neutres.

Entrevista a: Núria Arasa, mare de la Jana

Primer clarificar-vos que la Jana no és daltònica. Ella té una malformació congènita. Aquesta malformació es diu coloboma i ho té a tots dos ulls. En l'esquerra està en una zona on no afecta la visió i en el dret arriba a afectar al nervi òptic i per tant no té visió en aquest ull. Com  a resultat de tot això, la Jana té visió monocular i això fa que hi vegi en dues dimensions.

1. Dificultats al carrer:

Controlar i calcular els desnivells que hi ha en el camí, per exemple les voreres, al creuar al carrer, les entrades dels parcs, les escales de diferents nivells,...

2. Dificultats a l'escola:

La mida de la cadira dificultava el seu angle de visió. Actualment està solvatant ja que li van fer una adaptació a la cadira.  En els espais nous té dificultats fins que controla les distàncies, per tant va tenir dificultats al inici del curs. Això augmenta en els espais oberts i si a sobre hi ha nens corrent encara pitjor, ja que li costa molt controlar la proximitat de la gent i les distàncies, com ja us he dit abans.

3. Dificultats amb els altres nens:

Controlar el moviment dels altres li és molt complicat, així com controlar el seu propi cos en relació al espai. És nena hipersensible en tota la resta de sentits, sobretot es nota molt amb l'oïda. Tot això provoca dificultats a l'hora de relacionar-se amb els altres. El fet d'haver-se d'esforçar moltíssim i estar des del minut zero de la seva vida en mig d'un estres constant ha fet que la Jana tingui un retràs evolutiu generalitzat que també afecta a la parla.

4. Solucions:

Potser caldria estar més pendent de no haver-hi forats a les voreres.  Els desnivells haurien d'estar senyalitzats amb un canvi de color, per exemple amb una ratlla d'un color diferent. Posar baranes a les escales, tot i que en la majoria ja n'hi ha, l'alçada és per a persones adultes i caldria que n'hi haguessin d’una mida més baixa. En els parcs evitar els desnivells i als sorrals tapar els forats. Entenem que tot això és complicat d'assimilar a nivell de municipi i per la discapacitat de la Jana, amb el temps anirà millorant quan a la motricitat.

Cadira adaptada per la Jana, així pot veure millor el que hi ha sobre la taula.

La Jana disposa d’una professora particular.