7.CONCLUSIONS

Aquest projecte ens ha fet aprendre un munt de coses i també ens ha donat un cop d'atenció ja que el daltonisme, algú que no es veu a simple vista en una persona, porta temps a la seva vida i tot i que són coses senzilles les que podríem fer per millorar-los el dia a dia, no s'ha fet quasi res.

A mesura que avancen els anys hi ha més innovació, les pàgines web podrien adoptar el model de Fluck, són cinc minuts més dels que hauríem trigat en fer la pàgina així que perquè no passar una mica més de temps i fixar-se en aquest detall, facilitant la propera lectura de tothom.

També ens ha ajudat a l'hora de crear exposicions o dossiers. Ara sabem que hi ha certs colors que confonen, que per tu queden bonics o fins i tot ben contrastats però per a un daltònic no. El treball pot ser bo, però si no té una bona qualitat d'imatge i es no veu clarament, la gent no hi posarà tant d'interès.

Una de les coses que més ens han sobtat ha estat que hi ha un munt de tipus de daltonisme, pensàvem que podrien haver-hi dos o tres, però tants no! I cadascú més estrany que l'altre. El que més ens va impactar va ser el tipus monocromàtic. Veure en 2D sembla quasi impossible però realment una petita part dels daltónics es troben en aquesta situació. Llavors ja no parlem d'un cas excepcional sinó d'uns quants. Així que per què no començar a adaptar algunes coses del nostre entorn?

El daltonisme no era el nostre tema principal, varem arribar a ell a partir d'un estudi que preteníem fer sobre la historia dels colors. Però buscant i buscant varem arribar al daltonisme. Una paraula que havíem sentit més d'un cop però de la que teníem una vaga idea i no érem molt conscients.

Gràcies a aquest projecte ara ens donem comte de que el daltonisme sempre ha estat al nostre voltant i havent recollit suficient informació, creiem que expandint el treball i fent-lo arribar lo més lluny possible conscienciarem a més d'un i potser haurem fet un pas cap al principi d'adaptació del daltonisme.

-Andrea Sánchez i Maria Pons-